El Consell General i el raonador del ciutadà organitzen el lliurament de premis del concurs literari sobre drets humans dirigit als joves estudiants del país amb èxit de participació

El raonador en l’acte del dia dels drets humans. – CG 11 de desembre de 2024 · El Consell General i el raonador del ciutadà organitzen el lliurament de premis del concurs literari sobre drets humans dirigit als joves estudiants del país amb èxit de participació El concurs, amb periodicitat anual, té com objectius primordials el foment de la defensa dels valors dels drets humans i la promoció de la creativitat literària entre els estudiants dels tres sistemes educatius. Els premis es divideixen en tres categories diferents en funció de l’edat dels participants El veredicte del jurat i el lliurament de premis s’ha fet avui dimarts a la seu del Consell General en el Dia internacional dels Drets Humans Andorra la Vella, 10 de desembre del 2024. El Consell General i el Raonador del Ciutadà han organitzat avui el lliurament de la primera edició del concurs literari de relats i microrrelats sobre els drets humans, en el que han participat 22 estudiants de segona ensenyança, batxillerat i formació professional matriculats en qualsevol dels tres sistemes educatius del país. El lliurament ha tingut lloc al vestíbul del Consell General en el dia universal dels drets humans. El mateix Raonador del Ciutadà, Xavier Cañada, organitzador dels premis, ha agraït “la participació i compromís dels infants i joves que han participat en una temàtica com és el foment i la promoció de la defensa dels drets humans en un moment global com l’actual” i ha anunciat una segona edició per l’any vinent davant de l’èxit de participació amb 24 alumnes del país. Prèviament a la intervenció de Cañada, el Síndic General, Carles Ensenyat ha fet esment especial del valor del Dia Mundial dels Drets Humans i que es faci un acte commemoratiu com “aquest precisament al Consell General , una institució que està per promoure la defensa dels drets humans”. Abans del liurament dels premis, el catedràtic Joaquim Brugué ha impartit una conferència intitulada “Els drets de ciutadania: De les lluites del passat als reptes del present” en la que ha fet un relat del progrés a les nostres societats. Finalment, s’ha procedit al lliurament dels premis que han estat els següents: Categoria Mare Teresa de Calcuta: microrrelat, primer i segon curs de segona ensenyança o equivalents. 1 Premi: La pintora Naiara Frantica, Núria Regué, escola andorrana 2a Ensenyança. 2 Premi: La nova vida d’en Joan, Max Fenés, Sant Ermengol. Categoria Nelson Mandela: microrelat, tercer i quart curs de segona ensenyança o equivalents. 1 Premi: El diari d’en Dimitri, de Jaume Torres, British College. 2 Premi: Tinc un nou amic, Laia Domene, Sagrada Família. Menció especial: La glotofòbia no és un mal menor, d’Oriol Martí, Sagrada Família. Categoria Martin Luther King: relat, batxillerat i formació professional o equivalents 1 Premi: Cadenes de silenci, de Jan Jethani, del Santb Ermengol 2 Premi: Atrapada en el record, de Maximiian Karrer, del British College El jurat ha estat format per Esther Fenoll, Robert Pastor i Júlia Fernández. Entrada anterior
Drets humans, més enllà del vessant jurídic

Xavier Cañada en l’acte de commemoració del Consell General. – CG 11 de desembre de 2024 · Drets humans, més enllà del vessant jurídic Són un dels pilars bàsics de qualsevol societat que vulgui millorar el benestar Avui, com cada 10 de desembre des del 1950, se celebra el Dia Internacional dels Drets Humans. Deixeu-me que us expliqui el següent: com ja sabeu, la meva formació és jurídica, la llei ha estat una de les bases sobre les quals he construït la meva carrera professional i forma part de la meva manera de mirar al món. Per tant, he tendit a mirar els drets principalment com a part d’estructures jurídiques que articulen la convivència de les persones. Avui, però, i encara més a com a raonador del ciutadà, m’adono que els drets humans transcendeixen la mera dimensió legal i són un dels pilars bàsic de qualsevol societat que vulgui millorar el benestar dels seus ciutadans. Però, per sobre d’altres consideracions, són la garantia de preservar la dignitat de les persones. La raó és que, sense drets humans, l’estat de dret pot esdevenir una gàbia per a la ciutadania; els drets humans, sovint transformats en drets fonamentals, són el que fa que un estat estigui al servei dels ciutadans i no a l’inrevés. Quelcom que sembla tan senzill i alhora és tan fràgil. Avui dia sembla que hem oblidat aquesta dimensió dels drets humans. En primer lloc, per l’arribada de certs discursos que sovint caracteritzen aquests drets com a prescindibles (sobretot enfront de la seguretat) o ja directament fan nosa. Sí, els drets humans com quelcom que impedeix que una societat (o una part d’aquesta societat) prosperi, quin contrasentit! I penso que això passa perquè tots, administració inclosa, som una mica culpables d’haver donat per descomptats aquests drets; culpables de valorar-los i de deixar d’explicar com en són d’importants en el dia a dia de qualsevol persona. Deixeu-me posar alguns exemples: En primer lloc, són la millor defensa del ciutadà contra actuacions arbitràries de l’administració. En el disseny modern, el poder de l’estat està limitat per l’existència d’aquests drets.En segon lloc, perquè són la millor garantia de la promesa de benestar per als ciutadans. Especialment, tots els que volen remoure les iniquitats que impedeixen als ciutadans més desafavorits prosperar. En tercer lloc, perquè esdevenen la protecció final de la dignitat de totes i cadascuna de les persones, independentment del seu origen i condició. Per tot això val la pena destacar que sovint només es parla de drets humans en els casos més extrems, quan la vida o la integritat personal estan en risc. Però aquests drets van molt més enllà. En certa manera els podem veure com una estructura pensada perquè la vida valgui la pena ser viscuda. Perquè viure sigui més que sobreviure i ens permeti tenir vides plenes i reeixides. Per això són vigents més enllà de les situacions més extremes i esdevenen un full de ruta cap al benestar de totes les persones. Ara, però, voldria fer una reflexió sobre la nostra realitat. Crec que el fet que Andorra sigui un estat petit ha propiciat que la manera com mirem els drets humans no sigui solament com un constructe abstracte, sinó quelcom que afecta persones que coneixem, posant cara al nom i a l’inrevés. La nostra dimensió ens ha permès entendre i aplicar els drets d’una manera que només puc definir com a propera. Crec sincerament que la proximitat és un dels principals signes de la identitat de les institucions andorranes i, també de la nostra cultura i manera de fer. I penso que ens equivocaríem molt si ho perdéssim. Per tant, hem d’aconseguir que els drets humans ens resultin tan propers com els nostres veïns i veïnes o com els càrrecs de la nostra parròquia. Comprenent que el dret a l’educació té a veure amb el futur dels nostres fills i filles; que el dret al treball ha de ser una palanca perquè tots puguem assolir majors quotes de benestar; que el dret a participar en els afers públics enforteixi encara més Andorra com a comunitat; que el dret a prosperar no és una declaració buida. I com aquestes, mil i unes accions quotidianes que donem per descomptades i que, en realitat, descansen sobre l’estructura que proporcionen aquests drets. Per això crec que és molt positiu que recentment el Consell General hagi aprovat una nova Llei del raonador, reforçant les competències del raonador en aquest sentit, augmentant la protecció i les garanties d’aquests drets. Especialment, respecte d’aquells col·lectius que no poden accionar, per ells mateixos, aquests drets. I sí, podem estar d’acord que tenen aspectes millorables, podem pensar que en altres casos s’han d’actualitzar. Però continuen sent fonamentals i pensar el contrari ens porta a situacions que ja s’han viscut (de fet en alguns indrets encara es viuen), situacions que acaben negant la dignitat bàsica de tota persona. Al final, hem d’entendre que només es poden discutir aquests drets des del privilegi i la manca de solidaritat. Andorra té reptes de futur importants, com tants altres països, però si s’abandona la defensa dels drets humans ja s’haurà perdut la primera oportunitat per aconseguir una societat més justa, equitable i pròspera. Per acabar, m’agradaria assenyalar que avui, a les 18 h, al vestíbul del Consell General, el catedràtic de ciència política de la Universitat de Girona, el Dr. Joaquim Brugué i Torruella, donarà una classe magistral sota el títol: “Drets de ciutadania: de les lluites del passat als reptes del present”, també es lliuraran els premis relatius a la primera edició del concurs literari de relats i microrelats sobre els drets humans. En aquesta ocasió, han participat 24 joves dels tres sistemes educatius. Entrada anterior
La Federación Ibereoamericana del Ombudsman (FIO) nomena Xavier Cañada coordinador per europa de la xarxa de migrants i tràfic de persones

Detall de la façana de la institució. – RdC 14 de novembre de 2024 · La Federación Ibereoamericana del Ombudsman (FIO) nomena Xavier Cañada coordinador per europa de la xarxa de migrants i tràfic de persones Cañada coordinarà els ombudsmans d’Espanya i Portugal per la protecció efectiva de les persones migrants i la lluita contra el tràfic de persones en un reconeixement internacional de la institució andorrana del Raonador del Ciutadà en la defensa dels drets humans. Andorra la Vella, 14 de novembre del 2024. El Raonador del Ciutadà, Xavier Cañada, ha estat nomenat coordinador per Europa de la “RED DE MIGRANTES Y TRATA DE PERSONAS” de la Federació Iberoamericana del Ombudsman (FIO). Així, Cañada coordinarà les tasques que desenvolupa la xarxa de defensors de Portugal i Espanya (incloent-hi la majoria dels ombudsman de les Comunitats Autònomes espanyoles) en matèria de migrants i tràfic de persones. L’anomenada “Red de Migrantes y trata de personas” de la FIO té com a objectiu principal el desenvolupament d’investigacions o informes que permetin visibilitzar les vides de les persones migrants, persones en situació de tràfic de persones i les seves necessitats d’atenció integral i protecció de la seva vida, integritat així com la seva llibertat personal. Cañada es mostra agraït per aquest nomenament per un doble motiu “per confiar en la meva capacitat I motivació sobre la protecció de drets fonamentals de les persones migrades i així poder coordinar aquestes tasques internacionalment amb Espanya i Portugal per lluitar contra la xacra del tràfic de persones i el fenomen de la migració, però també pel reconeixement explícit a la representació internacional que Andorra i una institució pública del país com el Raonador del Ciutadà pot desenvolupar en el si de la FIO”. Entre les tasques de les defensories en aquesta matèria destaca la realització de les entrevistes i investigacions tècniques que calguin per recollir la informació necessària col·laborant amb les organitzacions de la societat civil que hi treballin sobre el terreny, emetre recomanacions dirigides a les institucions públiques per tal de crear, millorar o implementar les accions necessàries per una millor protecció de les persones migrants, entre d’altres. La Federación Iberoamericana del Ombudsman (FIO) és una organització internacional que engloba més de 75 defensories del poble, procuradors i presidents de comissions de drets humans de 20 països iberoamericans. La institució del Raonador del Ciutadà forma part de la FIO des de l’any 1999. Entrada anterior
La nova llei del raonador reforça la institució i garanteix la seva independència i la protecció dels drets humans

Detall de la façana de la institució. – RdC 7 de novembre de 2024 · La nova llei del raonador reforça la institució i garanteix la seva independència i la protecció dels drets humans El Consell General ha aprovat avui 7 de novembre, per unanimitat, la nova Llei del Raonador del Ciutadà amb la que es reforça la institució seguint les recomanacions de la Comissió de Venècia del Consell d’Europa. La nova llei reafirma i garanteix la independència i la protecció dels drets humans ampliant els supòsits d’intervenció per part del Raonador. Entrada anterior
Concurs literari per a estudiants

26 de setembre de 2024 · Concurs literari per a estudiants La institució del Raonador del Ciutadà organitza la primera edició del concurs literari de relats i microrelats sobre els drets humans amb dos objectius: fomentar la defensa dels valors intrínsecs dels drets humans i promoure la creativitat literària entre els estudiants dels tres sistemes educatius del país. Descarregueu les bases Un jove escriptor. – RdC Entrada anterior
El raonador compareix a la Comissió Legislativa de Justícia

Un moment de la compareixença. – CG 15 de juliol de 2024 · El raonador compareix a la Comissió Legislativa de Justícia El Raonador del Ciutadà, Xavier Cañada, ha comparegut avui dijous a la Comissió Legislativa de Justícia, Interior i Afers Socials del Consell General per fer el balanç de la Institució del 2023 i on es van obrir un total de 349 expedients. Entrada anterior
Xavier Cañada compareixerà públicament al Consell General

Edifici del Consell General. – Wpd 26 de juny de 2024 · Xavier Cañada compareixerà públicament al Consell General Xavier Cañada compareixerà públicament al Consell General per presentar l’informe de la institució del Raonador del Ciutadà de l’any 2023 el proper 11 de juliol a les 11:30 i on també farà balanç del seu treball que ha fet en els mesos que porta en el càrrec referent al 2024 Entrada anterior
El raonador visita el Consell Superior de la Justicia

Xavier Cañada i Josep Maria Rosell al Consell Superior de la Justicia. – CSJ 26 de juny de 2024 · El raonador visita el Consell Superior de la Justicia El Raonador del Ciutadà s’ha reunit amb el president del Consell Superior Justicia, Josep Maria Rossell per parlar sobre el funcionament de la justícia i el seu desenvolupament de millora. Entrada anterior
Cañada visita Sant Julià per reunir-se amb veïns de la parròquia

El raonador del ciutadà amb la cònsul menor de Sant Julià, Sofia Cortesao. – CSJ 28 de maig de 2024 · Cañada visita Sant Julià per reunir-se amb veïns de la parròquia Avui el Raonador del Ciutadà ha visitat Sant Juià de Lòria per trobar-se amb veïns de la parròquia laurediana. La visita s’emmarca en el programa “El Raonador més a prop teu” on Xavier Cañada es desplaça un cop al mes a cada parròquia del país. Entrada anterior
El raonador comença les seves visites a les parròquies amb Canillo

El raonador del ciutadà a Canillo. – Comú de Canillo 16 de maig de 2024 · El raonador comença les seves visites a les parròquies amb Canillo Canillo ha estat la primera parròquia que ha visitat xavi cañada en el marc delprojecte “Més a prop teu” on el raonador visitarà un cop al mes cada parròquia per atendre a qui ho desitgi amb cita prèvis sense haver de desplaçar-se a Andorra la Vella. Entrada anterior