Ombudsman als països anglosaxons, Defensor del Pueblo als de parla hispana, Défenseur des Droits a França, Síndic de Greuges a Catalunya i Raonador del Ciutadà a Andorra. Diferents noms però una mateixa missió: vetllar pels drets i llibertats de la ciutadania davant de l’administració, i defensar-la en cas de desemparament.

Una figura que va néixer el 1809, a partir de la institució sueca de l’Ombudsman, i que es va estendre per la majoria d’estats democràtics durant la segona meitat del segle XX.

Els Raonadors andorrans- antigament- eren els dos representants escollits pel Consell General per formar part del Tribunal de Corts (la més alta instància judicial en l’Andorra preconstitucional). En ells s’inspira el nom del Raonador del Ciutadà. Eren els encarregats de vetllar pels costums i d’intercedir a favor dels inculpats, abans de les deliberacions dels Veguers (representants dels Coprínceps) i del Batlle (Jutge), encarregats de dictar sentència.

A Andorra, el Raonador del Ciutadà com a tal, va instituir-se el 4 de juny de 1998. El Consell General va aprovar la Llei de creació i funcionament del Raonador del Ciutadà, amb l’objectiu de donar carta de naturalesa a una institució que vetllés per l’eficàcia de l’actuació administrativa i que defensés els drets i les llibertats que la Constitució garanteix a la ciutadania, de forma complementària al control jurisdiccional de l’activitat administrativa.

Des de la seva creació, la Institució del Raonador del Ciutadà ha comptat amb quatre raonadors, escollits pel Consell General, que exerceixen el seu càrrec per un període no renovable de sis anys.

Sr. Ricard Fiter Vilajoana (1998-2004)
Sr. Pere Canturri Montanya (2004-2011)
Sr. Josep Rodríguez Gutiérrez (2011-2017)
Sr. Marc Vila Amigó (desembre 2017- )

Actualment, el principal objectiu de la Institució és vetllar pels drets i les llibertats de la ciutadania davant de l’administració i defensar-la en cas de desemparament.